Lluís Lozano porta la terra que el va veure néixer, Figueres, a la sang. Va ser aquí, a la capital de la comarca de l’Alt Empordà, on Lluís va donar els seus primers passos en la música. Va començar tocant l’harmònica a la primerenca edat d’onze anys i al poc temps va tenir clar que, es dediqués a això o no, volia fer-ho format disciplinàriament, per la qual cosa va ingressar al conservatori de música de Figueres per estudiar solfeig i piano.

 

La maduresa de la seva experiència musical l’ha portat finalment a la millor versió de si mateix, que és la de compositor i cantautor. Alimentat entre altres de la poesia i les melodies de Serrat, Lluís Llach o Joaquín Sabina, Lozano ha creat un patrimoni musical basat en cançons i poemes d’una exquisidesa i elegància destacables.

Vivir juntos va ser el seu primer disc en solitari, autoeditat l’any 2009. En ell, Lozano reuneix una dotzena de cançons que ens parlen sobre coses de la vida, de la vida normal, la de gairebé tothom, la de la gent bona… i ens fa sentir. Amor, justícia, respecte, diversitat… són els valors que Lluís Lozano promou en els seus treballs i que reflecteixen els seus propis pensaments i sentiments.

A finals de l’any 2012 Lozano va presentar el seu segon disc, Carlota, un tendre homenatge a la seva néta, on Lluís Lozano assumeix i encara el seu propi compromís amb el futur de la nostra societat. En ell ens encoratja amb les seves cançons a ser forts i a resistir, a ser valents i a denunciar la injustícia, a ser senzills i a admirar la tendresa…. A lluitar i lluitar per la nostra felicitat.

Al 2016 va publicar Carlota Deluxe, una reedició especial que inclou dues noves cançons: Aquest estiu i La hipoteca, i els videoclip de La hipoteca i L’ any que et vaig estimar.

El 26 d’abril de 2109 va sortir a la llum l’ àlbum de Lluís Lozano, Reina De Corazones, un disc que inclou 12 cançons que desgranen històries plenes de vida inspirades en el dia a dia, els amors clandestins, les passions, els records, el tornar a començar, els clarobscurs de la vida, l’acceptació de l’etapa tardor i, és clar, la figura maternal, que és l’autèntica “Reina de Cors”. Tot això des de la serenitat de qui reconeix haver viscut una vida plena, la observació atenta i sentida es presenta amanida per una fina ironia.

Quan ens endinsem en la trajectòria de Lluís Lozano, és inevitable associar-lo amb una cosa tan nostre i tan apreciat com pot ser un bon vi. Igual que un vi, conservat en barrils de roure el temps necessari, l’espera li ha donat trets distintius que el fan especial.

Tan especial com aquest últim treball, Canta’m una Havanera, un recull de música de taverna pròpia amb denominació d’origen de l’Empordà que ens arriba fent-nos sentir el perfum del salanc de la mar.

De Lluís Lozano cal entendre tots els colors i matisos tornassolats que ens ofereix. Compon i escriu cadascuna de les seves cançons des de la saviesa que li ha atorgat el pas del temps i les experiències que li ha ofert el seu entorn i la seva terra estimada.