Me gustaría volver al viejo callejón empedrado
Donde el sol tenía prohibido fumarse un cigarrillo
En un portal carcomido
Abierto para todos los amigos
Que tuvieran por costumbre engañar a sus tristezas

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Por poco dinero, nunca fiado
Llegaban a almirantes y navegaban por el mar con las sirenas

Era mi padrino estimado, hombre culto y bien hablado
De cuna de algodón y raso
Con la espalda bien derecha
Funcionario de cartón con muy poca vocación
Apilonaba expedientes detrás de una ventanilla

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Dentro de ese cobijo de humedad
Encontraba la libertad y migraba con los claretes a la infancia

El corazón se le carcomió de acostarse en soledad
No mereció mujer que le regalara ternura
El tiempo se le encogió y con cuarenta y pocos abriles
Enfermo huía de su lecho para irse a la taberna

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Con una mistela al vaso arrinconaba el dolor
Y regalaba besos a las estrellas

Bordeando su final una noche me confesó
Que un desamor mal curado le robó la sabiduría
Sin razón por la amargura entró al gremio del porrón
Y cayó en una trampa con una mala salida

Garnachas y moscateles Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Con los cofrades del mamar
Brindaban por todos los santos
Y coreaban canciones de amor y guerra
Y Dios que era su compañero
Lo sentó a la mesa del paraíso
Y lo hizo ángel catador de su vendimia

Original:

M’agradaria tornar
al vell corriol empedrat
on el sol tenia prohibit
fumar-se una cigarreta

En un portal resclosit
obert per tots els amics
que tinguessin per costum
enganyar les seves tristeses

Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges

Per pocs calers mai fiats
arribaven a almiralls
i navegaven pels mars
amb les sirenes

Era el meu padrí estimat
home cult i ben parlat
de bressol de cotó i ras
amb l’esquena ben dreta

Funcionari de cartró
amb molt poca vocació
apilonava expedients
darrera una finestreta

Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges

Dins d’aquell cau d’humitat
trobava la llibertat
i migrava amb els clarets
a la infantesa

El cor se li va corcar
d’allitar-se amb soledad
no va meréixer muller
que li regalés tendresa

El temps se li va encongir
i amb quaranta i pocs abrils
malalt fugia del seu llit
per anar.se’n a la taberna

Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges

Amb una mistela al got
arraconava el dolor
i regalava petons
a les estrelles

Vorejant el seu final
un vespre em va confessar
que un desamor mal curat
li va prendre la saviesa

Desraonat per l’amargor
va entrar al gremi del porró
i va caure en un parany
amb la sortida malmesa
Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges

Amb els confrares del mam
brindaven per tots els sants
i refilaven cançons
d’amor i guerra

I Déu que era el seu company
a l’entaular el paradís
i el va fer àngel tasta-raïms
de la seva verema