LLUÍS LOZANO

web del cantautor

Me gustaría volver al viejo callejón empedrado
Donde el sol tenía prohibido fumarse un cigarrillo
En un portal carcomido
Abierto para todos los amigos
Que tuvieran por costumbre engañar a sus tristezas

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Por poco dinero, nunca fiado
Llegaban a almirantes y navegaban por el mar con las sirenas

Era mi padrino estimado, hombre culto y bien hablado
De cuna de algodón y raso
Con la espalda bien derecha
Funcionario de cartón con muy poca vocación
Apilonaba expedientes detrás de una ventanilla

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Dentro de ese cobijo de humedad
Encontraba la libertad y migraba con los claretes a la infancia

El corazón se le carcomió de acostarse en soledad
No mereció mujer que le regalara ternura
El tiempo se le encogió y con cuarenta y pocos abriles
Enfermo huía de su lecho para irse a la taberna

Garnachas y moscateles, Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Con una mistela al vaso arrinconaba el dolor
Y regalaba besos a las estrellas

Bordeando su final una noche me confesó
Que un desamor mal curado le robó la sabiduría
Sin razón por la amargura entró al gremio del porrón
Y cayó en una trampa con una mala salida

Garnachas y moscateles Malvasías y barreges (mezcla de vinos dulces)
Con los cofrades del mamar
Brindaban por todos los santos
Y coreaban canciones de amor y guerra
Y Dios que era su compañero
Lo sentó a la mesa del paraíso
Y lo hizo ángel catador de su vendimia

Original:

M’agradaria tornar
al vell corriol empedrat
on el sol tenia prohibit
fumar-se una cigarreta

En un portal resclosit
obert per tots els amics
que tinguessin per costum
enganyar les seves tristeses

Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges

Per pocs calers mai fiats
arribaven a almiralls
i navegaven pels mars
amb les sirenes

Era el meu padrí estimat
home cult i ben parlat
de bressol de cotó i ras
amb l’esquena ben dreta

Funcionari de cartró
amb molt poca vocació
apilonava expedients
darrera una finestreta

Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges

Dins d’aquell cau d’humitat
trobava la llibertat
i migrava amb els clarets
a la infantesa

El cor se li va corcar
d’allitar-se amb soledad
no va meréixer muller
que li regalés tendresa

El temps se li va encongir
i amb quaranta i pocs abrils
malalt fugia del seu llit
per anar.se’n a la taberna

Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges

Amb una mistela al got
arraconava el dolor
i regalava petons
a les estrelles

Vorejant el seu final
un vespre em va confessar
que un desamor mal curat
li va prendre la saviesa

Desraonat per l’amargor
va entrar al gremi del porró
i va caure en un parany
amb la sortida malmesa
Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges

Amb els confrares del mam
brindaven per tots els sants
i refilaven cançons
d’amor i guerra

I Déu que era el seu company
a l’entaular el paradís
i el va fer àngel tasta-raïms
de la seva verema