M’agradaria tornar
al vell corriol empedrat
on el sol tenia prohibit
fumar-se una cigarreta
En un portal resclosit
obert per tots els amics
que tinguessin per costum
enganyar les seves tristeses
Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges
Per pocs calers mai fiats
arribaven a almiralls
i navegaven pels mars
amb les sirenes
Era el meu padrí estimat
home cult i ben parlat
de bressol de cotó i ras
amb l’esquena ben dreta
Funcionari de cartró
amb molt poca vocació
apilonava expedients
darrera una finestreta
Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges
Dins d’aquell cau d’humitat
trobava la llibertat
i migrava amb els clarets
a la infantesa
El cor se li va corcar
d’allitar-se amb soledad
no va meréixer muller
que li regalés tendresa
El temps se li va encongir
i amb quaranta i pocs abrils
malalt fugia del seu llit
per anar.se’n a la taberna
Garnatxes i moscatells
Malvesies i barreges
Amb una mistela al got
arraconava el dolor
i regalava petons
a les estrelles
Vorejant el seu final
un vespre em va confessar
que un desamor mal curat
li va prendre la saviesa
Desraonat per l’amargor
va entrar al gremi del porró
i va caure en un parany
amb la sortida malmesa
Garnatxes i moscatells
malvesies i barreges
Amb els confrares del mam
brindaven per tots els sants
i refilaven cançons
d’amor i guerra
I Déu que era el seu company
a l’entaular el paradís
i el va fer àngel tasta-raïms
de la seva verema